Aquestes darreres setmanes de gener de 2022 ha nascut un nou grup d'estudiants del CP d'Activitats de Gestió Administrativa, anomenat els Raspalls per les males llengües...
divendres, 28 de gener del 2022
dijous, 27 de gener del 2022
CHANEL, candidata a Eurovisió amb SloMo
Chanel ha sido el fuego, la sensualidad y la más sexy de la primera semifinal del Benidorm Fest. La artista ha defendido su canción "SloMo" a base de una coreografía extremadamente difícil y cuidada. Tanto, que ha conseguido clasificarse como la más votada para la gran final del Benidorm Fest. Ha ralentizado la imagen, como con la técnica 'slow motion', y, cuando los compases lo pedían, nos ha acelerado como en un 'time lapse'.
Vestida con una chaqueta estilo goyesco y un mono lleno de brillos y transparencias, muy española, ha presentado la propuesta más caliente de la primera gala del Benidorm Fest. Recuerda a grandes divas de Eurovisión, ¿por qué no? Chanel no tiene nada que envidiarle a Eleni Foureira o Iveta Mukuchyan.
¿Quién es Chanel y por qué quiere ir a Eurovisión?
Chanel ha demostrado sobre el escenario que, además de cantar, el baile es otra de sus pasiones. Nacida en Cuba, vive en España desde que tiene 4 años y ha cumplido su promesa. Ya lo dijo en la primera entrevista: "Quiero lleva una puesta en escena segura, potente, fuerte y con garra"...¡Dale al play del vídeo de su actuación para comprobar que no le ha faltado de nada!
De tablas va sobrada. Chanel lleva en los musicales mucho tiempo. De hecho ha participado en los más relevantes de la cartelera española, El Rey León y Mamma Mía!. Incluso ha sido la protagonista de Flashdance y El Guardaespaldas.
¿Su sueño? Representar a España en Turín en la gran final de Eurovisión 2022
dimecres, 26 de gener del 2022
CLUEDO, el joc deductiu
 |
| Tauler del Cluedo clàssic |
El Cluedo és un joc de tauler on els participants han de resoldre un crim fictici usant la seva capacitat de deducció. S'ha comès un assassinat i se n'ha d'esbrinar l'autor, l'arma i l'habitació on ha passat.
Cluedo és un joc de tauler de deducció, basat en una història de detectius, creat l'any 1944 per l'anglès Anthony E. Pratt. Va ser editat per Waddingtons i el joc es va convertir ràpidament en un èxit. El nom deriva de la combinació de dues paraules: Clue, en anglès pista i Ludo, el nom que rep en anglès el joc del parxís.
Els jugadors representen els diferents convidats, i alhora sospitosos, que investiguen la mort del seu amfitrió. Els investigadors es desplacen pel tauler, que representa la planta baixa de la vil·la on s'ha comès l'assassinat, en la cerca de pistes que els permeti formular una hipòtesi per conèixer l'assassí, l'arma del crim i el lloc on s'ha comès.
Cada possibilitat està representada per una carta. A l'inici del joc se n'agafen tres (una de cada categoria) i es posen en un sobre negre sense que ningú les vegi. Aquesta serà la combinació d'elements que han permès el crim, la solució a la partida. La resta es reparteix a parts iguals entre els jugadors. En el seu torn, cada persona mou la seva fitxa pel tauler que representa la casa i pregunta a un altre jugador per un sospitós, una arma i un lloc. Si l'interpel·lat té una de les cartes, la mostra només a la persona que ha preguntat. Cada jugador va apuntant en un paper el resultat de les seves investigacions i guanya qui primer resol el crim.
El joc s'ha fet molt popular, fins al punt d'inspirar pel·lícules i videojocs. Han sorgit diverses imitacions on l'ambientació del crim canviava però es mantenia el mecanisme de joc. A més a més, la mateixa Agatha Christie va incloure un joc semblant al Cluedo en una de les seves novel·les, Dead Man's Folly (El templet del mort), on Hercule Poirot jugava a un joc de taula de deducció per resoldre un cas d'assassinat.
 |
Tauler del Cluedo versió Harry Potter |
Enllaç a la plantilla del Cluedo dels Simpsons.
Mes informació: Cómo jugar a Cluedo
Video:
Escola Massana, l'origen
 |
| Agustí Massana Pujol |
Va ser fundada el 1929 gràcies al llegat del filantrop barceloní Agustí Massana i Pujol, que va donar a l'Ajuntament de Barcelona una important biblioteca especialitzada en indumentària, una dotació per a un premi de recerca sobre indumentària i 500.000 pessetes per a la constitució d'una escola d'art.
El 14 de gener de 1929 inicia les seves classes gràcies a la direcció i responsabilitat del FAD (Foment de les Arts Decoratives), que en aquells moments tenia com a president a Santiago Marco, sens dubte l'ànima mater d'aquesta acció pedagógica, molt important en aquell moment a Barcelona (havia estat tancada per la dictadura de Primo de Ribera, l'Escola Superior dels Bells Oficis de la Diputació de Barcelona). En l'equip fundacional van ser-hi Bonaventura Sabaté (retaule), Xavier Corberó (repujat de metall), Joan Muntasell (talla de vidre), Joan Albiol (curs d'orientació d'oficis), Josep F. Ràfols (historiador de l'art), Francesc Vidal Gomà (dibuix i color), Miquel Soldevila (esmalts al foc) i Jaume Busquets (pintor decorador). Va ser aquest darrer el que va actuar com a director, aspecte rellevant, ja que era l'alumne predilecte de Francesc d'Asís Galí director de l'esmentada Escola Superior dels Bells Oficis, mantenint així una continuïtat en la nova pedagogia dels oficis artístics.
"Lega, por último, a la Ciudad de Barcelona y, en representación de la misma a su Excelentísimo Ayuntamiento, quinientas mil pesetas en mil obligaciones de la Deuda Municipal, para la creación de una Escuela de Bellas Artes aplicadas a la Indumentaria y Artes Suntuarias, en la que, además de admitirse y darse enseñanza gratuita a un número de alumnos que carezcan de todo recurso, puedan estudiar y aprender por módico estipendio, los jóvenes obreros y demás personas dedicadas a especialidades industriales, deseosas de adquirir una preparación y cultura artísticas."
(paràgraf del tretzè article del testament originalment en castellà, Fons Escola Massana)
 |
| Casa de l'Ardiaca |
En aquesta primera etapa està instal·lada en la propia seu del FAD (c/ Avinyó 30), però ràpidament (donat el seu creixement) es traslladada a la Casa de l'Ardiaca a l'any 1931 (edifici en el que es mantè avui dia la biblioteca d'indumentària Agustí Massana), amb el nom d'Escola Massana Conservatori d'Oficis d'Art. A l'any 1935 ocuparà la que serà la seva seu més reconeguda, a l'antic Hospital de la Santa Creu (es dona la circumstància que va ser aquí on va morir Antoni Gaudí, el 10 de juny de 1926), on conviurà anys més tard amb la Biblioteca Nacional de Catalunya i altres institucions rellevants.
 |
| Hopital de la Santa Creu |
Soldevila lidera una etapa acadèmica caracteritzada per quasi una única
temàtica per sobreviure: l'Art Sacre (el mateix FAD al final dels anys 40 incorpora la nova secció de “Orientación Litúrgica” impulsada per Pilar Marco i Manuel Capdevila, el qual crearà la secció de joieria de la Massana al 1959). En aquesta etapa l'escola es diu “Conservatorio Municipal de Artes Suntuarias Massana”. Es creen les especialitats de pintura, escultura i ceràmica, aquesta darrera gràcies a la incorporació de Josep Llorens Artigas a l'any 1942. L'any 1956 Miquel Soldevila mor i Lluís M. Güell (1909-2001), pintor i decorador, es fa càrrec de la direcció de l'escola fins a la seva jubilació a l'any 1976.
dimarts, 25 de gener del 2022
Nawal al-Sa'dawi, el feminisme egipci
Nawal al-Sa'dawi, també escrit Nawal El Saadawi (Kafr Tahla, Egipte, 27 d'octubre de 1931 - el Caire, 21 de març de 2021), fou una escriptora, metgessa i activista feminista egípcia.
Va néixer a la ciutat de Kafr Tahla, població propera al riu Nil, en una família acomodada d'Egipte, i de ben jove patí la mutilació dels òrgans genitals femenins. Va estudiar medicina a la Universitat del Caire, on es va graduar l'any 1955.
Treballant com a metgessa a Kafr Tahla va observar les dificultats i desigualtats que enfronten les dones rurals. Després d'intentar protegir una de les seves pacients de la violència domèstica, Sa'dawi va ser enviada al Caire. En aquesta ciutat va aconseguir esdevenir directora de Salut Pública i es va reunir amb el seu tercer marit, Sherif Hetata, el qual havia estat pres polític durant 13 anys.
Sa'dawi, però, va ser acomiadada del seu càrrec al Ministeri de Salut a conseqüència de les seves activitats polítiques. Aquestes activitats també li van costar els càrrecs de cap de redacció d'un diari de salut i de secretària general adjunta de l'Associació Mèdica d'Egipte. Entre 1973 i 1976 va treballar en la investigació de la neurosi de les dones a la Universitat Ain Shams de la Facultat de Medicina del Caire, i entre 1979 i 1980 va ser assessora de les Nacions Unides per al Programa de la Dona a Àfrica (CEP) i d'Orient Pròxim (CEPAO).
Vista com a polèmica i perillosa pel govern egipci, Sa'dawi va ser empresonada al setembre de 1981, juntament amb altres objectors de consciència a les idees polítiques del president Anwar al-Sadat. Va ser alliberada l'any següent, un mes després de l'assassinat del president.
L'any 1991, després de rebre amenaces de mort dels islamistes, s'exilià als Estats Units d'Amèrica, on passà a ser professora a la Universitat de l'Estat de Washington. El 1996 retornà a Egipte, des d'on va continuar el seu activisme en favor dels drets de les dones, especialment a partir de la seva obra escrita.
L'any 2003 fou guardonada per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Internacional Catalunya i el 2004 amb el Premi Nord-Sud concedit pel Consell d'Europa.
Nawal al Saadawi va escriure prolíficament; va penjar molts dels seus treballs a Internet. Tots els originals són en àrab, tot i que molts d'ells han estat traduïts al català, l'anglès, el francès, l'alemany, el castellà, el portuguès, el suec, l'italià, el finlandès, el japonès, l'iranià, el turc, l'urdú i a uns altres trenta idiomes més.
Traduccions al català:
- La dona que buscava (Edicions Proa, 1998)
- La cançó circular (Edicions Proa, 1999)
- Memòries d'una doctora (Editorial ALBI, 2006)
- Dona al punt zero (Angle Editorial, 2017, traducció d'Anna Turró Armengol)
Més informació: obituari del Washington Post
dilluns, 24 de gener del 2022
Joan Dausà, un tipus d'interès
Joan Dausà i Riera (Sant Feliu de Llobregat, 9 de juny de 1979) és un cantant, músic, actor i presentador català. També és llicenciat en Administració i direcció d'empreses per la UPF i llicenciat en interpretació per l'Institut del Teatre. És conegut per la seva banda de música pop Joan Dausà i els Tipus d'Interès i per les seves bandes sonores. El 2018 va rellançar sa carrera musical com a artista en solitari.
En néixer, la seva mare va morir al cap de tres setmanes, a causa d'una malaltia que, tot i saber que es podia agreujar amb l'embaràs, havia decidit tirar-lo endavant. Aquest fet és determinant en algunes de les seves cançons, com en 1979.
Als catorze anys ja solia cantar i tocar la guitarra en un grup d'esplai. Posteriorment, a la universitat, va formar un grup de música, Na'fent. Dins el món de l'esplai, també havia estat professor de danses i cançons a la Fundació Pere Tarrés.
L'interès pel teatre li va venir durant una estada d'Erasmus a l'Argentina, on va assistir a unes classes de teatre a la universitat. Un cop acabada la carrera va fer papers d'extra a la televisió, concretament a la sèrie El cor de la ciutat de TV3. Això el va animar a entrar a l'Institut del Teatre, per a les proves d'ingrés del qual es va preparar en dos mesos. Simultàniament, no ha deixat mai la seva vessant empresarial, portant la comptabilitat del despatx del seu pare.
Discografia:
- Jo mai mai (2012, com Joan Dausà i els Tipus d'Interès)
- Barcelona nit d'estiu (2013, banda original de Barcelona, nit d'estiu)
- On seràs demà (2014), Right Here Right Now[6]
- Barcelona nit d'hivern (2015, banda original de Barcelona, nit d'hivern)
- La festa final (2016, àlbum concert de Palau de la Música el 27 i 28 de desembre de 2015)
- Ara som gegants (2018), Promo Arts[7]
- Ho tenim tot (2021)
Més informació: web oficial
Jules Verne, el món d'abans del segle XX
És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie, segons Index Translationum.
Juntament amb H. G. Wells, és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys, va viure a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.
- (1863) Cinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus)
- (1866) Voyages et aventures du capitaine Hatteras
- (1864) Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra)
- (1865) De la terre à la lune (De la Terra a la Lluna)
- (1867-68) Les Enfants du capitaine Grant (Els fills del capità Grant)
- (1869-70) Vingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí)
- (1870) Autour de la lune (Al voltant de la lluna)
- (1871) Une ville flottante
- (1872) Aventures de trois Russes et de trois Anglais
- (1873) Le Pays des fourrures
- (1873) Le Tour du Monde en quatre-vingts jours (La volta al món en vuitanta dies)
- (1874-75) L'Île mysterieuse (L'illa misteriosa)
- (1875) Le Chancellor
- (1876) Michel Strogoff (Miquel Strogoff)
- (1877) Hector Servadac
- (1877) Les Indes noires
- (1878) Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys)
- (1879) Les Cinq Cents Millions de la Bégum (Els cinc-cents milions de la Princesa India)
- (1879) Les Tribulations d'un chinois en Chine (Les trifulges d'un xinés a la Xina)
- (1880) La Maison à vapeur
- (1881) La Jangada
- (1882) L'Ecole des Robinsons (Escola de Robinsons)
- (1882) Le Rayon vert
- (1883) Kéraban-le-têtu
- (1884) L'Étoile du sud (L'estrella del Sud)
- (1884) L'Archipel en feu
- (1885) Mathias Sandorf
- (1886) Un billet de loterie
- (1886) Robur-le-Conquérant
- (1887) Nord contre Sud
- (1887) Le Chemin de France
- (1888) Deux Ans de vacances (Dos anys de vacances)
- (1889) Famille-sans-nom
- (1889) Sans dessus dessous
- (1890) César Cascabel
- (1891) Mistress Branican
- (1892) Le Château des Carpathes (El castell dels Càrpats)
- (1892) Claudius Bombarnac
- (1893) P’tit-Bonhomme
- (1894) Mirifiques Aventures de Maître Antifer
- (1895) L'Île à hélice
- (1896) Face au drapeau
- (1896) Clovis Dardentor (Clovis Dardentor)
- (1897) Le Sphinx des glaces
- (1898) Le Superbe Orénoque
- (1899) Le Testament d'un excentrique
- (1900) Seconde Patrie
- (1901) Le Village aérien
- (1901) Les Histoires de Jean-Marie Cabidoulin
- (1902) Les Frères Kip
- (1903) Bourses de voyage
- (1904) Un drame en Livonie
- (1904) Maître du monde (Amo del món)
- (1905) L'Invasion de la mer
- (1994) Paris au XXe siècle (escrita l'any 1863, però no fou publicada fins al 1994)
Més Informació: Societat Catalana Jules Verne
Subscriure's a:
Missatges (Atom)